Reflexión final

Durant el desenvolupament de l'assignatura "hardware i software en contextos educatius", dins del grau de Màster en Primària, he tingut l'oportunitat de conéixer i treballar amb diferents eines digitals que considere molt útils per a la meua futura tasca docent.

Al llarg del curs hem utilitzat programes com GIMP, Audacity, Kdenlive i Piskel, aprenent a editar imatges, crear i modificar àudios, dissenyar vídeos educatius i realitzar animacions senzilles. Totes aquestes eines, al ser de codi obert i gratuïtes, són accessibles i perfectes per a usar en l'àmbit educatiu públic.

El que més destaque d'aquesta assignatura és haver comprés que la tecnologia no ha d'usar-se de manera superficial, sinó amb un enfocament pedagògic i creatiu. Aquestes eines poden ajudar-nos a fer les nostres classes més dinàmiques, visuals i motivadores, fomentant l'expressió artística, la participació activa i l'alfabetització digital de l'alumnat.

En resum, ha sigut una experiència molt enriquidora que m'ha donat recursos reals per a aplicar a l'aula de Primària i seguir aprenent com a docent.

Reseña bibliogràfica d'un document sobre un article en Dialnet: Álvarez, Guadalupe. (2012). "Les noves tecnologies en el context universitari: sobre l'ús de blogs per a desenvolupar les habilitats de lectoescriptura dels estudiants."

Comentari sobre l'article "Les noves tecnologies en el context universitari: sobre l'ús de blogs per a desenvolupar les habilitats de lectoescriptura dels estudiants" de Guadalupe Álvarez

En aquest article, Guadalupe Álvarez analitza el potencial i les limitacions de l'ús de blogs com a eines educatives en l'àmbit universitari, centrant-se en la millora de les habilitats de lectura i escriptura dels estudiants. L'autora aborda l'impacte que poden tenir aquests recursos digitals en la gestió de la informació, així com en l'organització del contingut de manera que predominen els aspectes verbals.

Àlvarez destaca que, malgrat que els estudis sobre l'ús dels blogs mostren avantatges clares, com la participació activa, la retroalimentació ràpida i la continuïtat en els processos d'aprenentatge, també existeixen desafiaments que cal abordar per optimitzar el seu ús en contextos acadèmics. Així, l'article proposa que l'anàlisi d'aquestes eines pot guiar futures pràctiques pedagògiques, ajudant a establir directrius que afavoreixin la integració efectiva de les tecnologies digitals en l'ensenyament superior.

En resum, aquest estudi subratlla la importància de les tecnologies digitals, com els blogs, per al desenvolupament de competències comunicatives, tot i que suggereix que encara cal fer més recerca i treball pràctic per a superar els obstacles que dificulten la plena utilització d'aquestes eines en el context universitari.

Álvarez, G. (2012). Las nuevas tecnologías en el contexto universitario: sobre el uso de blogs para desarrollar las habilidades de lectoescritura de los estudiantes. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento, 9(2), 3-17.

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4602645

Comentari sobre el recurs educatiu "L'ús de les majúscules" de Procomún

El recurs educatiu "L'ús de les majúscules", disponible al portal Procomún de l'INTEF, és una eina didàctica dissenyada per a estudiants de segon curs d'Educació Primària (7-8 anys). El seu objectiu principal és ensenyar l'ús correcte de les lletres majúscules en diversos contextos escrits, abordant una habilitat fonamental en l'alfabetització primerenca.

Aquest recurs combina una lliçó magistral amb un text narratiu, facilitant la comprensió i aplicació pràctica de les regles ortogràfiques relacionades amb les majúscules. A més, ofereix activitats interactives que permeten als alumnes posar en pràctica el que han après, promovent un aprenentatge actiu i participatiu.

Una de les fortaleses d'aquest material és la seua adaptabilitat a diferents entorns educatius, ja que es pot utilitzar tant en classes presencials com en contextos mixtos. A més, està disponible en diversos formats descarregables (SCORM, HTML, EPUB), la qual cosa facilita la seua integració en diverses plataformes d'aprenentatge.

En resum, "L'ús de les majúscules" és un recurs valuós per als docents que busquen enfortir les competències lingüístiques dels seus estudiants, oferint una metodologia clara i activitats pràctiques que fomenten l'ús correcte de les majúscules en l'escriptura.

Si clics en la imatge, et portarà a la pàgina de la qual prové la informació.

Scratch: Programació visual per a principiants

Scratch és un llenguatge de programació visual dissenyat especialment per ser fàcil d'aprendre i utilitzar, la qual cosa el converteix en una eina ideal per a xiquets i principiants. A través del seu sistema de blocs, podem crear projectes interactius com jocs, animacions i històries digitals, sense necessitat d'escriure codi tradicional.

Durant les primeres sessions, vam començar amb un tutorial per familiaritzar-nos amb els elements principals del programa i entendre com funciona la seua interfície. Poc a poc, vam anar avançant i creant diversos materials que ens van permetre posar en pràctica el que vam aprendre.

Com a projecte final d'aquesta part de l'assignatura, vam treballar en grups per desenvolupar un joc per missions. En el meu grup, vam decidir centrar-nos en les etapes de la Història, creant un joc educatiu que permet aprendre de manera divertida sobre aquest tema. Aquí deixo l'enllaç a un programa::https://scratch.mit.edu/projects/1169866465/editor/

Vídeo educatiu de TED de Carlos González: Alimentació a demanda per als nadons pujat al Youtube

En aquest vídeo, se'ns exposen els principis i beneficis d'aquest enfocament, que proposa permetre que els nadons participen activament en la seua alimentació des dels sis mesos, sense recórrer a papilles ni a una programació estricta de menjars.

Punts clau:

• Alimentació a demanda: González fa èmfasi en la importància de respectar l'apetit del nadó, permetent-li decidir quant i què menjar, la qual cosa afavoreix una relació saludable amb el menjar i prevenen problemes com l'obesitat o l'aversió alimentària.

• Autonomia i habilitats motores: En oferir aliments sòlids adequats per a la seua edat, els nadons desenvolupen habilitats motores fines, coordinació i confiança en ells mateixos a l'hora de manejar i explorar els aliments pel seu compte (patata/ pastanaga cuita).

• Desmitificació de les papilles: El pediatra qüestiona la necessitat de les papilles com a única forma d'introduir aliments sòlids, argumentant que els nadons estan capacitats per manejar aliments tous i adaptats des dels sis mesos, sempre sota supervisió.

• Confiança en el nadó: González destaca que és fonamental confiar en les senyals i capacitats del nadó, evitant forçar-lo a menjar o seguir horaris rígids, la qual cosa afavoreix una alimentació més plaentera i menys conflictiva.

En resum, Carlos González defensa una alimentació complementària que respecte el ritme i les necessitats del nadó, fomentant la seua autonomia i una relació positiva amb el menjar des del principi.